Em vaig haver de fer de suro per poder tirar endavant, perquè si en comptes de ser de suro amb el cor de neu, hagués estat, com abans, de carn que quan et pessigues et fa mal, no hauria pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg.
La CENSURA dijo: Novela insulsa, inclasificable por su forma y contenido, consistente en una burda trama de memorias de nuestra guerra de liberación, con débil argumento a base de escenas corrientes.
Vivia com deu viure un gat: amunt i avall amb la cua baixa, amb la cua dreta, ara és l'hora de la gana, ar és l'hora de la son; amb la diferència que un gat no ha de treballar per viure.
I tot plegat, tant anar i venir, tant enraonar i tant enrabiar-se, per res, per una cosa que no valia la pena...
Mentre ens vam pensar que l'havíem perduda, va ser com si l'haguéssim perduda.
Veia ben bé que aquell nen estava tip de viure.
Amb el cos cansat el cap no li treballaria tant.
La història més valia llegir-la en els llibres que no pas esciure-la a canonades.
I el nen, que ens escoltava, enganxant a la meves faldilles, va dir que no es volia moure de casa encara que no pogués menjar res.
Quan dormirien, primer l'un i després l'altre, els ficaria l'embut a la boca i els tiraria el salfumant a dins i després me'n tiraria jo i així hauríem acabar i tothom estaria content, que no fèiem cap mal a ningú i ningú no ens estimava.
Volia ser un vell respectat i que els vells només se'ls respecte si tenen per viure.
Vivia tancada a casa. El carrer em feia por. Així que treia el nas a fora, m'esverva la gent, els automòbils, els autobusos, les motos... Tenia el cor petit. Només estava bé a casa.
Quan era petit, duant la guerra, per culpa de no tenir menjar, havia tingut de passar una temporada fora de casa, i que li havia quedat com una mena de deliri d'estar sempre a casa, com un corc dintre d'una fusta.
Em vaig aixecar i em vaig començar a vestir com sempre, una mica d'esma, amb l'ànima encara desada a dintre la clofolla de la son.
Mercè Rodoreda va presentar "La plaça del diamant" a la primera convocatòria del premi Sant Jordi (1960). No va guanyar.
Un del integrants del jurat va dir que no podien estrenar el nou certamen literari "amb un llibre que té títol de sardana" (era Josep Pla 😏)
No hay comentarios:
Publicar un comentario
¿Y tú qué opinas?