No paga la pena que ara dineu si més tard heu de tornar a tenir gana per sopar.
Els pins són vulgars, volen ser massa alts, voler fer massa olor de caramel cremat pel sol, però tenen unes arrels, que cruixen sordes, i l'expressió del vent els fa caure sense lirisme.
La pena és la celebració de l'amor, aquells que senten pena de debò és que han estimat. El dol prova d'encongir el nostre amor al passat, però el record el porta al present.
Els homes es deixen matar més per un drap amb un estel pintat, o per una història d'una pedra que no val res, que no per la justicia. És més fácil d'entendre un drap que una idea,...
Als homes sempre els va millor donar les gràcies a un sant de fusta que no parla, que no a una dona que sí que pot respondre'ls.
Sempre esperem i no fem.
El que hi ha, o ens és dolent, o no és per a naltros. Així doncs, no paga la pena mirar-ho i per això mirem avall, a l'empedrat gris, a la terra grisa de brutícia, al fang gris de cendra.
Però un s'adona que es perd quan ja s'ha perdut, quan ja s'ha perdut massa.
Dolça a la torre de Fang
Antoni Veciana
La Segona Periferia (2024)
No hay comentarios:
Publicar un comentario
¿Y tú qué opinas?