jueves, 31 de mayo de 2018

Iba a tirar unos libros, ¿los quiere la biblio?


Un estupendo artículo sobre "Donacions sí o no?", de R, compa de biblioteca en una localidad cuyo nombre parece Cabrils. (El secretismo es porque Rosana Andreu quería mantener el anonimato).

miércoles, 30 de mayo de 2018

Sierra, una película de Béla Tarr


Dice una leyenda (de biblioteca) que si el programa de gestión Serrucho se cuelga MIENTRAS estás prestando una película de Béla Tarr se abre un vórtice en el espacio-tiempo y el universo se detiene.
#MasDespacioEsDetenido


Queridos fans de Béla Tarr, sepan disculpar el chiste.

martes, 29 de mayo de 2018

El baile del Serrucho

¿Harto de esperar y desesperar mientras el programa de gestión de biblioteca vuelve a la vida para hacer un mísero préstamo o una simple devolución?
Llega para todos ustedes, el baile del Serrucho...
(Advertencia: el baile no hace que el programa vaya más deprisa.
Pero tampoco hace que vaya más lento y eso ya es todo un mérito, ¿no?)

Y uno...
Y dos...
Y tres...

(•_•)/ <) ) SI / \ \(•_•) ( (> SIE / \ (•_•) <) )> SIERR / \ \(•_•) ( (> SIERRA / \ ._. SIERRA no funciona


El vídeo del baile del Serrucho es cortesía de Marina Abadias

lunes, 28 de mayo de 2018

Spoiler


Compas de la Biblioteca de Caldes me pasan este terrible spoiler en un libro de Laura Gallego. 

💀 "Mueren todos"

._. Qué malvada es la gente

sábado, 26 de mayo de 2018

El lado oscuro de la Supernit

El texto contiene referencias a cosas que usted no conoce. Pero al igual que los acompañantes de los niños durante la supernit: no se asuste y siga adelante...

15.000 niños y niñas participando en 274 bibliotecas para rescatar a las elfas Nenúfar y Matoll del ClubSúper3. Un éxito sin precedentes… Pero en todo acto luminoso, hay sombras. Les voy a contar algunas situaciones oscuras... no porque yo sea un pesimista que sólo ve el vaso vacío (y bastante sucio) sino porque aspiro a la “Excellence of Execution” y todo es mejorable.


¿Quién iba a pensarse que hiciera falta apuntarse?
Madres que llegan con su prole a las 19:55 para la Supernit
No se han enterado que había que inscribirse ANTES, ni que hace semanas que ya no hay sitio. Argumentan que “el ClubSúper3 decía VE a la biblioteca…y que no decían nada de apuntarse ANTES y que… ¿Quién iba a pensarse que hiciera falta apuntarse?
Enseguida se confabulan dos o tres progenitores e intentan hacer presión…
A ver si por dos niños más, te vas a morir...
Otras intentan, simplemente, implorar a tu corazón… ¿y ahora cómo se lo digo a mi hija?
Callo la respuesta (Mira, chiquitina, tú madre no pensó que hubiera que apuntarse antes) porque sé que la respuesta materna será muy diferente. Quizás algo como: Ese señor no quiere que participes.
Es cobarde y ruin, pero echar la culpa al otro de tus despistes es algo muy habitual. Claro que, para engañar bien, hay que tener clase.


Me has engañado, mamá...
Berrando y llorando a mares, roja como un pimiento, una niña intenta deshacerse de la sujeción materna. La señora intenta que la niña no dé un espectáculo (un show dentro del show). Pero la niña loca de ira la acusa: "Me has engañado, mamá… Me dijiste que lo iba a hacer YO". 

Claro que aquella niña (YO) iba a salvar a Nenúfar y Matoll. Ella y 29 niños y niñas más en la biblioteca. Ella (YO) y 14.999 niñas y niños más.
Descubrir que no eres tan única y especial en el mundo es muy duro. Pero descubrirlo porque tu propia madre no te había prevenido que quizás - y uso el QUIZÁS- algún otro niño podría participar en la Supernit, eso no tiene perdón.


El malvado Sr. Pla.
(Para los neófitos de la Supernit, las elfas Nenúfar y Matoll habían sido encerradas por el top heel del programa, el malvado del Sr. Pla).
Durante la Supernit, el malvado Sr. Pla, también apagó la luz en la(s) biblioteca(s).
Por suerte hoy en día todo el mundo lleva el móvil encima y encendimos las linternas…

Más tarde, con la luz ya recuperada, y durante la búsqueda del enigma 3, la voz del malvado Sr. Pla se escuchó en la(s) biblioteca(s).  
Cuatro o cinco niños cuya cabeza apenas asomaba por el mostrador se acercaron a los altavoces y empezar a insultar y amenazar al Sr. Pla con una verborrea de hooligan borracho que no reproduciré aquí. Sólo diré que llegué a temer por la integridad física de los altavoces cuando uno de los “querubines” alzó el puño con claras intenciones de search & destroy.
¿Recuerdan a este chaval? Cuidado Sr. Pla, va a por usted.



Adivinad el animal cuyo nombre empieza por I y termina por Guana
Resuelto el enigma de los nombres de los animales (Iguana, hay que tener ganas) el número secreto surgía de contar las patas de un escorpión. Pusimos unos libros de animales (abiertos por la página adecuada) relativamente cerca para ayudar. Aunque como le dije a una compa: Cualquier fan de Sting sabe que un escorpión tiene 8 patas.
Y la compa me contestó: ¿Sting, el cantante?
A veces olvido lo marginal que soy ._.
Y 8 patas tiene el escorpión, y así lo muestra Sting en su camisón
y para recordarlo, hago una canción.


¿Puedo devolver este libro?
Y para terminar, cómo olvidar el padre trajeado (temí que fuera de la SGAE y viniera a cobrar derechos de autor por alguna cosa) que mientras el niño apuntaba el código para liberar a las elfas del ClubSúper3, cruza el escenario para venir al mostrador a intentar devolver un libro.
-Ahora no, hombre… ahora no.
-Es que tenía que devolverlo hace un mes o así



Spoiler final
Nenúfar, Matoll (¿y Fenoll?) fueron liberadas gracias a la ayuda de miles de niñas y niños y al TRABAJO de decenas de profesionales: bibliotecarias, auxiliares, gente de biblioteca en diversas y precarias situaciones laborales, narradores y cuentacuentos (gente que literalmente vive del cuento) y voluntarios. 
Un grupo de gente rara, algo loca, cuya pasión por difundir cultura y lectura les hace (nos hace)... ingobernables.
(Y así no va, a veces...).


Zas, en toda la boca
Por suerte para el rescate no fue necesario usar el Sistema Gestor de Bibliotecas (el programilla que controla préstamos y devoluciones) el *&#@ Serrucho, porque en ese caso las dos elfas aún seguirían encerradas en la biblioteca.
Claro que, visto lo que hay ahí fuera (en el mundo real) quizás -y digo QUIZÁS- quedarse encerrado dentro de una biblioteca no sea tan mala cosa...


Goodbye and goodnight




Nota a pie de página:
Quizás te preguntes a qué vienen todas esas referencias al wrestling si el arte del zapatazo en la lona nada tiene que ver con la Supernit. Hay dos profundas razones para ello:
Primero, debido a la nueva ley de protección de datos no me atrevo a publicar foto alguna de la Supernit sin la conformidad por escrito. 
Y segundo y más importante, como tipo que ordena decenas de historias de ficción cada día, SÉ que la vida real suele imitar al wrestling. 

Sepan disculpar ._.

miércoles, 23 de mayo de 2018

Repte lector: Aquest any 100


100 ANYS és un aniversari prou rodó per aprofitar-ho com a excusa per LLEGIR-los, no us sembla?


JUNY - Montserrat Abelló
· Un xic de Viquipèdia per començar.

Va traduïr al català  Agatha Christie, Iris Murdoch, E. M. Forster i, sobretot, Sylvia Plath. Però més mèrit trobo que traduís a l'anglès Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Maria Mercè Marçal i Olga Xirinacs.



· Montserrat Abelló entrevistada al programa (s)avis



· Un llibre a l'atzar per llegir (que trobaràs a les biblios i a les biblioteques) 
Escrit als 96 anys... Ò_Ó


Oriol Izquierdo, al pròleg diu "Cada vegada que plou podem mirar o escoltar la pluja. Cada tarda podem tenir l'ocasió de veure pondre's el sol. En qualsevol moment podem alçar la vista i descobrir en els núvols signes i motius."

Si no escrivís és com si no existís. Em desconec. Oblido qui sóc.

-

Saps que és endins de tu
que has d'extreure la força
per sobreviure.

No tinguis por,
amb fermesa prem
la ploma.

No sents com 
t'allibera
dels més negres presagis?

-

Com plou m'agrada.
Silenciosa escolto
la veu de l'aigua.

-

i així retrobis
en els mots que deixes escrits
veritats que t'eren esquives.

-

Desgranes records
i t'assalta el dubte
del com i del perquè
de tants dies viscuts.

-

Visc per no morir
i lluito per viure.

-

Dreta al corredor observa
com n'és de vasta la tarda.

Fa hores que espera,
estàtua clavada
damunt el terra fosc.

Temorosa que allò
que endevina es converteixi
en ineludible certesa.

-

La vida, la meva
i la vostra, és com un
mirall trencat on
en cada tros s'hi reflecteix
tan sols un moment,
un instant de penes.

-

Mai no serà el vent
d'avui tan fort
com el d'ahir.

-

Et cal la força
que de tu has d'extreure
per sobreviure.

-

Qualsevol tarda,
sense tan sols pensar-hi,
altra vegada
ens trobarem, com sempre,
units per la mirada.

-

Cau la nit
en cercles d'agonia
al final d'un dia
aparentment sense sentit.

-

No res ens queda
del que tant estimàvem,
sols unes ombres.






JULIOL 

· Un xic de Viquipèdia per començar.

L'escriptor més prolífic de les lletres catalanes (128 obres de tots els gèneres) ha quedat reduït a una sola obra de lectura obligatòria d'institut: el Mecanoscrit del segon origen.

Va traduir 42 obres. De l'angles (T.S. Elliot ó Ezra Pound), del francès (Arthur Rimbaud, Paul Valéry o Paul Éluard) i de l'italià (Salvatore Quasimodo). 

Va dirigir la col·lecció "La cua de palla", que va acostar als lectors en català l'obra de Simenon, Hammett, Le Carré o Patricia Highsmith. I la literatura nord-americana contemporània: Dos Passos, Salinger, Faulkner, Steinbeck, Keruac o Henry Miller. 

La censura franquista va retardar la publicació de les seves obres. Com altres autors, Pedrolo presentava les obres a certàmens literaris perquè les editorials estaven obligades a publicar les obres guanyadores.


· Documental "Trencant l'oblit




· Un llibre a l'atzar per llegir (que trobaràs a les biblios i a les biblioteques) 


El relat breu, com la màgia, s'ha de viure en primera persona (o llegir en aquest cas) i no pas explicar-la, car explicant-ne alguna cosa ja n'expliques massa. Però hi ha un relat que no puc evitar remarcar. Es titula "Les civilitzacions són mortals":
Un paio surt del bloc de pisos on viu i en lloc de sortir al carrer va a parar a l'interior del vestíbul del bloc de pisos del davant. El carrer ha desaparegut. És genial.

Els relats "El cens total" i "L'origen de les coses" (amb l'autobús perdut) també són ben originals. "Àngels al bar", "Impunitat" i "Pedres a la meva teulada" són històries clàssiques d'allò que en podríem dir el misteri paranormal amb una influència deliberada cap a la novel·la negra.

I ara, uns subratllats digitals que he fet:


Entre les meves entrades i sortides d'aquests establiments, he conegut tota mena d'individus i de manies, un nombre d'obsessions i de desequilibris suficient per intentar un estudi anecdòtic de la qüestió. Potser algun dia ho faré, tot i que, fet i fet, el món dels folls no és pas gaire divertit i cada dia resulta menys pintoresc. Així, per exemple, de Cèsars i de Napoleons, que abans, diuen, n'hi havia molts, no n'hi he conegut gairebé cap. En canvi, hi he trobat força pretesos artistes de cinema, futbolistes, boxadors, etc. Ara, fins i tot la follia perd dignitat i es massifica seguint l'òrbita de la humanitat en pes.


Al cap de poca estona s'hi afegia una parella encara tèbia de qui sap quines aventures epidèrmiques.



AGOST

· Un xic de Viquipèdia per començar.

Escriptora polifacètica: novel·la, teatre, assaig, LIJ, memòries, guions...
Traductora al català de Balzac, Simenon, Sartre, Calvino, entre d'altres.
Docent i regidora de l'Ajuntament de Barcelona.
Un dels noms del feminisme durant la fi de la dictadura i la transició.



· Documentals:




· Un llibre a l'atzar per llegir (que trobaràs a les biblios i a les biblioteques) 


Perquè els altres els he d’interpretar i he de presumir per quins motius actuen i he de suplir amb imaginació allò que no sé d’ells, i tractar d’endevinar totes les vicissituds que els han dut fins a mi i que després els allunyen.

La seva absència, la seva tornada ritual, un cop per setmana, era com una quarentena que se li imposava pel seu pecat.

… em calia renegar de tot el meu passat, havia de representar amb rigor el paper que se m’encomanava.

Jo llegia i llegia la història de les petites mortes, mentre esperàvem l’hora de l’aigualit sopar, mentre la nit s’estenia densa i maligna a l’entorn de la nostra misèria.

No volia confiar-li la meva alegria, ni a ell ni a ningú. Tot el que jo n’esperava no ho podia explicar. Ho podien fer malbé tot, si en parlava.

Molt sovint esmerçava una gran quantitat d’esforços amb l’única finalitat d’evitar una decisió.

… quan ha les persones li farien una certa pena, molta nosa, i gens de respecte.

El cert és que vaig aprendre a llegir. Vull dir que per primera vegada vaig tenir llibres que es llegien per plaer. Ni calia retenir paraules a la memòria, ni em donaven normes de conducta, ni tan sols em proposaven vides exemplars. Llegia com qui empeny una porta sense fer gens de soroll per descobrir paratges nous, luxes inimaginables.

No ho sóc de bonica. (...) Tu sí que ets bonica. D’una manera impressionant. (...) Et faran mal, saps? La gent es venjarà. A mi no em poden fer res. No em veuen.

La meva inutilitat m’esborrona.

La tuberculosi, la mentida, l’excés de roba i la por dominen el món on visc.

Era l’estiu de la Gran Guerra, que després nodriria pàgines i pàgines de la literatura de tot preu, la imatgeria de les nostres tardes de cinema, i modificaria rotundament la moda.

-No pots anar pel carrer sola, nineta!
-Que no puc anar pel carrer sola?
-No, filla meva, no! Una noia com cal no va mai pel carrer tota sola quan es fa fosc.

Llavors penso que hi haurà un temps més bo que el nostre, que el món no serà tan esquifit, tan poruc.

Tu ets de les que es casaran amb un desgraciat d’aquests i continuaràs frega que frega i tenint fills com una conilla.

Sóc metge forense i m’ocupo dels morts perquè la meva timidesa no m’ha permès mai ocupar-me dels vius.

… quan s’imagina que jo he obtingut un plaer sense la seva participació es posa furiosa. Això és l’essència de la gelosia.

Sempre va parlar així, amb un aplom insolent i barrejant frases fetes de cortesia falsa amb expressions dels seus desigs i odis.

-Uf! La guerra! -ha dit el jove escriptor-. Altre cop? Em vol dir per què s’entesten en parlar de la guerra?
-Perquè la vam viure.

Els anys passen sense deixar rastre.

… vaig saber per primera vegada què significa la soledat, que no és altre cosa que el desacord absolut amb tot el que tens a l’abast.

l’obligada alegria d’una nit de música enganxosa i alcohol era més del jo podia soportar


Dormir profundament era l’única cosa que desitjava. Dormir del tot fins a l’oblit de mi mateixa.

sábado, 19 de mayo de 2018

Ready Player One

La película no me gustó.

Habiendo leído la novela (le dejé unos subrayados digitales) la sensación que tuve al ver la peli fue de decepción. 

Los primeros 70 minutos el film se toma algunas licencias creativas (¿una carrera es la primera prueba?) que presentan algunas incoherencias...
Si todos los gunters llevan jugando desde que murió Halliday... ¿no deberían saberse el circuito ya de memoria? y mejor aún... ¿no han coincidido ANTES Parzival, Aech o Art3mis en esa carrera que lleva AÑOS jugándose? 

Dejando atrás esas modificaciones sobre la historia, los 70 minutos siguientes de película se me hicieron pesados y vacíos. 
No voy a enumerar todo lo que "en el libro no era así", pero sí les voy a listar cosas que me parecieron horribles de la película:
· Daito y Sho aparecen y desaparecen para hacer bulto.
· Wade lleva unas gafas tan impostadas que parece Abyss disfrazado de Joseph Parks 
· Aech/Helen conduciendo la casa-furgoneta produce vergüenza ajena.
· Ningún personaje (ni avatar) me parece verosímil.
· Ninguna muerte de avatar me produjo reacción alguna, sólo indiferencia.
· ¿Y qué puñetas es eso de la Rebelión que encabeza Art3mis? ¿Qué gente es esa? ¿De dónde salen? ¿Cultivan sus propias hortalizas en un invernadero?
T_T

Se dejaron un montón de cosas chulas del libro (como las escuelas y todo el trabajo de documentación nerd de cultura pop -aquí se resume en visitas a una "biblioteca" de la vida del creador) y nos ofrecen 140 minutos de avatares persiguiendo, disparando y explotando en un universo que podría ser la escena de pelea masiva de algún blockbuster.
._.
Y el jefe de IOI tiene la contraseña de su cuenta pegada a la butaca. Ese es el chiste. ¿Really Player One? ¿Really?


Mi momento favorito es la recreación que Spielberg hace de "El Resplandor" de Kubrick. ESO es de lo que va Ready Player One.
En eso consiste todo. En recrear una película o en jugar a un videojuego favorito del creador (Halliday) para avanzar (los personajes / jugadores / tú) en el juego de OASIS. Para un fan qué mejor y más divertido que meterse dentro del juego/peli y vivirla (jugarla).  



Ready Player One (2018) de Steven Spielberg. Basada en la novela de Ernest Cline

Es muy difícil no identificarme con Halliday 
(por cierto, está sujetando el robot original de "Perdidos en el espacio") 

lunes, 14 de mayo de 2018

viernes, 11 de mayo de 2018

Tragedia griega

Algún compa de la XBM ha publicado en la Biblioteca Virtual una "guía de lectura" sobre 4 tragedias griegas. 
(He escrito guía de lectura entre comillas porque... lo llaman guía de lectura pero no lo es).

El autor/a aprovecha la reciente representación de esas sobras en teatros de BCN para recomendarnos 2 obras de Eurípides y 2 de Sófocles. 

He decidido "truncar" su guía con la sección de teatro del Archivo de RTVE y hacer un combinado potente. 
Aunque podemos encontrar esas obras publicadas y disponibles en las bibliotecas, la gracia del teatro no es leerlo, sino VERLO REPRESENTADO. 
¿Y por qué no aprovechar los siempre aplaudidos Estudio 1 y Teatro de siempre?
Ahí voy...

Guía de lectura: 4 grans tragèdies gregues

Antígona - Sófocles

Antígona de Jean Anouilh 




Edipo Rey - Sófocles


Medea - Eurípides



Las troyanas - Eurípides



Como ocurre en la biblioteca buscando una cosa, damos con otra. He encontrado en el web de RTVE un programa dedicado a divulgar alguno de los mitos griegos. Se llama Mitos y Leyendas