... l'esperança que, si resava molt, tard o d'hora Déu l'escoltaria.
...i tot seguit es ficava dins dels records com si fossin un bosc.
Perquè al matí una dona ingènua podria creure's que la nit ja s'acabava. Però la nit no s'acabava mai, s'esperava amagada i sempre tornava.
El minairó baixava per una muntanya i arreplegava monedes a l'aire
... es van deixar matar tan lluny de casa que un cop morts no van saber tornar.
... una criatura capriciosa i volàtil sempre se'n va. Sempre fuig. Sempre s'amaga. Sempre s'escapa, covarda.
Quan la Bernadeta es va trobar la Margarida morta a terra, amb les mans agafades, els ulls i la boca oberts, no ho va pensar, que s'hagués quedat sola, perquè sola ho havia estat sempre.
Encara que el pitjor de tot, va mussitar, no és morir-se. Morir-se, ja se sap, li toca a tothom qualsevol dia. El pitjor és la soledat.
Les dues primeres coses que l'Alexandra havia dit d'aquell noi eren, "Té un Audi" i "Casa seva està reformada".
Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres
Irene Solà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
¿Y tú qué opinas?