Vaig anar a la biblioteca, però no pas a buscar llibres de novel·la negra com solia, sinó a llegir sobre pedagogía. A la cara de la biblitecària, que em tenia catalogat dins un tipus de lector, hi vaig veure les ganes de preguntar-me el canvi.
Abans, en algun intent que havia fet per conèixer dones, sempre havia sofert un interrogatori inacabable i, encara, unes llarguíssimes confidències. I molts preàmbuls.
Recordar era patir.
La indiferència, fos veritat o no, era millor que qualsevol conversa sobre qualsevol tema.
Vivia uns instants que portaven un retard de més de vint anys.
Tàndem
Maria Barbal
No hay comentarios:
Publicar un comentario
¿Y tú qué opinas?