Sinopsis
Perduda enmig de Jinbo-cho, el barri de les llibreries i editorials de Tòquio, paradís dels lectors, hi ha la petita llibreria Morisaki, que ha estat regentada per la família de la Takako durant tres generacions.
És el regne de Satoru, l'oncle excèntric de la Takako, entusiasta i una mica desequilibrat, que dedica la vida als llibres i a la llibreria Morisaki, sobretot després que la seva dona l'abandonés. La Takako, en canvi, es troba en una espiral de caos i depressió que li ha costat les amistats i la feina des que Hideaki, l'home del qual estava enamorada, li digués que es casava. Amb una altra dona.
Els meus dies a la llibreria Morisaki
Satoshi Yagisawa
Traducció al català: Jordi Mas
162 pg.
El llibre te dos capítols:
Els meus dies a la llibreria Morisaki
El retorn de la Momoko
La primera part, que dóna títol al llibre, és la meva favorita. La Takako es refugia al pis superior de la llibreria de vell del seu oncle Satoru després d'una trencadissa emocional. "Em caso", li diu la seva parella.
Em caso (amb una altre dona).
La Takako acaba treballant a la llibrería i passejant pel barri. I més important: llegint.
Poc després que el seu oncle "l'obliga" a afrontar el seu passat. I així deixar-lo enrera, la Takako marxa entre llàgrimes d'emoció cap a la nova vida.
I aquí s'hagués pogut acabar el llibre.
El retorn de la Momoko, ens explica perquè va marxar la tieta Momoko i perquè va abandonar un dia al seu marit Satoru.
Aquest part fa tornar la Takako a la llibreria (han passat uns mesos, pero pel lector, sols un parell de pàgines) perquè ens expliqui les raons de la tieta Momoko.
No m'interessens gaire tampoc perquè l'acció deixa la llibreria i anem d'excursió a la muntanya i als banys.
Com si això fos un anime random, no hi falta l'episodi de banys termals
De les relacions amoroses que presenta el llibre, la única que m'interessa és la que no s'explica com avança: La de la cambrera i l'ajudant de cuina tímid.
La història central, la de l'oncle i la tieta es manté interessant perquè quasi mai la veiem directament, sino a través del que expliquen altres persones.
I la relació de la Takako es veu a venir ja a l'inici, quan l'oncle parlant de la clientela de la llibreria de vell diu "Hi ha un munt de gent que els adora, els llibres antics. Fins i tot n'hi ha de la teva edat."
Aquest que es "de la teva edat" es el futur HUSBANDO de la Takako.
"Quan estava desperta, no hi havia res que valgués la pena"
"No m'havia adaptat a l'entorn de l'escola o de la família, i m'havia anat tancant a dins d'una closca d'on no sortia mai. Estava massa pendent de mi mateix, i tot i que tenia uns ideals i unes ambicions fora del corrent, en realitat no tenia res, estava buit per dintre."
"Jo havia de dir el que pensava. La feblesa que m'havia impedit fer-ho en el seu moment m'havia turmentat fins ara."
Un punt interesant de la novel·la són els autors que hi surten mencionats.
Llista d'escriptors mencionats a la novel·la:
Ryunosuke Akutagawa
Natsume Soseki
Ogai Mori
Junichiro Tanizaki
Naoya Shiga
Muro Saisei
Kafu Nagai
Osamu Dazai
Haruo Sato
Koji Uno
Motojiro Kajii
Takehiko Fukunaga
Kazuo Ozaki
Sakunosuke Oda
Taruho Inagaki
Saneatsu Mushanokoji
Doppo Kunikida
Els mangakes:
Osamu Tezuka
Shotaro Ishinomori
I els gaijins (extrangers)
Faulkner, Capote, Updike
Hi ha una continuació del llibre:
Amics i llibres Jinbocho
L'editorial que els ha editat en castellà ha fet més bona feina tant en el disseny de la coberta con amb la traducció del títol de la secuela...
La cubierta del libro en su edición en castellano incluye toda la fachada del edificio. Y vemos "la habitación de arriba" tan importante o más que la propia librería.
Mis días en la librería Morisaki
Traducido por Estefania Asins Ibañez
