Color pur

A la vida, vius per sempre, perquè quan et mors no t'adones que ets mort.

És de gran que tothom et fa sentir malament per estar sola o et dona a entendre que és millor passar temps amb altres persones, perquè això demostra que ets agradable.

No és sinó un marrec desesperat i perdut que no té el que és essencial i ni tan sols ho sap.

Aquí, al primer esbós de l'existència, creàvem els nostres propis segons esbossos: històries, llibres, pel·lícules i obres de teatre.

Almenys Déu havia donat la sortida del sol a aquells que vivien sobre un penya-segat.

Alguns trobaven una pau deliciosa en el fet de tornar-se tan petits, insignificants i irrellevants davant d'aquell món caòtic i canviant.

No té sentit desitjar una cosa que no estigui mínimament al teu abast.

La nostra ignorància del ventall de possibilitats que oferia el món ens impedia deixar-nos endur per gran fal·làcies.

Controla la ment, es repetia per evitar enfonsar-se en les profunditats dels retrets i la desesperació.

No li importava gens ni mics l'activitat frenètica del món. No havia de competir amb ningú.

Fins que ens morim no ens alliberem dels conflictes; sempre hi ha problemes entre les persones i, fins i tot quan no n'hi ha, els problemes continuen existint. Ser viu és un problema que no es pot resoldre vivint.

Inmortalitat és buscar-te a Google per sempre.

A Déu no li importa la teva opinió sobre un grup de música.

Els solters es volen casar, i els casats es volen divorciar, és un últim intent de tenir la vida meravellosa que creuen que es mereixen.

Un artista és empès a crear art per l'esperit que viu a dins seu, i les seves obres són com senyals o bengales perquè els parents de l'esperit les vegin i se li acostin. Per això un artista no es cansa mai de la seva feina.

No emprendria cap acció i es quedaria sempre al mateix lloc, igual que una fulla; i, quan es morís, cauria a terra.

Color pur

(Pure color)

Sheila Heti

Angle Editorial (2024)