Aquí baix

El preu que paguem per la llibertat és la soledat.

No m'interessa gens la "fiesta discotequera" ni la "ruta del bakalao", així que la lectura m'ha servit per acostar-me a aquest món.

La narració és com una sessió non-stop. Com un "Ulisses empastillado", una disgregacció de detalls, moments, accions, pensaments i consumicions de tot a menA. Algun mareig i força vómits.

Observo el personatges difunitats entre la multitud d'una macro sala de festa. N'hi ha un que es mor (o se suicida) i algú s'ofega en una piscina (o potser és una llegenda urbana). Qui sap.

Veure indefens algú que respectes és inquietant.

Els grans estan cansats en general, no de treballar, sinó de viure...

Tal com acceptem petonejar la imatge del nen Jesús els dies grans a missa. Aquells en què el mossèn col·loca un cartell escrit amb lletres de pal per prohibir apropar-se al fill de Déu a les dones amb llavis pintats. 

Hi ha persones que s'encallen de manera voluntària en un període de la vida i decideixen mirar-ho tot a través del prisma d'aquest passat.

Ella els para els peus a la majoria, els fot un cop de colze a la cara, si fa falta, però em fa patir que es cansi de lluitar només perquè la deixin tranquil·la i acabi casant-se amb algú que només va saber fer-se pesat.

Vaig explicar-li que el dol valia més que el passéssim separats perquè ens faríem nosa i a mi m'agrada estar trista al meu aire.

Pot ser el significat d'una inscripció romana, una paraula en alemany, una divisió amb decimals, qualsevol tema que no domini em duu a penedir-me de no haver-me acostat a la facultat més propera l'últim dia d'inscripcions.

... he d'anar amb compte de no acabar en una illa d'on no em cal sortir.

Aquí baix

Laia Viñas

L'altra Editorial; 2024