Es la biografía de un tipo (Alfons Quintà) cuyo padre fue chófer de Josep Pla. Luego atacó a Jordi Pujol desde los periódicos por los robos de Banca Catalana, pero acabó siendo 'fichado' como primer jefe de TV3 😮
Al final, mató a su esposa y se suicidó 😱🤮
Si no ets influent -si no pots despenjar el telèfon o demanar un favor amb un xiuxiueig a cau d'orella quan els altres ni se n'adonen i, al final, aconseguir el que pretens- no ets a dintre.
El que Alfons Quintà té clar és que la informació sobre la conducta dels altres es pot fer servir com un poder per aconseguir el que un vol.
El proposit de l'Enciclopèdia Catalana era descriure el món des d'un lloc i una perspectiva concreta: la dels Països Catalans i la del nacionalisme català.
El quart poder només és independent en teoria.
Alguns redactors no s'aixequen de la taula per no encreuar-se'l pel passadís.
Els relats de mobilització política més populars són els de victimització i venjança.
A Catalunya s'ha imposat una veritat social. Pujol no només és víctima d'una persecucció del govern, sinó que, a més a més, els seus perseguidors són els poders del nou Estat. El País, el PSOE i els fiscals.
El poder real, també el de la reialesa, està informat del que podria implicar un processament [a Jordi Pujol]. No es tracta només de la desestabilització a través de la força política exercida des del carrer. És que fins i tot podría encendre la metxa de la reivindicació independentista.
Prestigiar Pujol als cercles de la dreta de Madrid és una de les estratègies de la seva defensa política. Pot ser un instrument per desgastar Felipe González.
La successió del poder a Catalunya havia de ser de Pujol a Pujol. Oriol Pujol. El fill del pare...
El fill del xofer
Jordi Amat
No hay comentarios:
Publicar un comentario
¿Y tú qué opinas?