sábado, 16 de septiembre de 2017

Aloma




La vida es una cosa esgarrifosa.


La tarda s’acabava i el cel s’anava tornant de color de jacint. Vindria la nit. I el matí, i una altra tarda. I la pluja i el sol, l’estiu, la tardor i l’hivern…, tot aniria tornant fins al dia que es moriria, com el seu germà, com tothom.


Les coses eren boniques; la vida no gaire.


La gent li agradava molt poc i tot la cansava.


-Em fa més pena veure caure bèsties que persones.
-No caus mai, tu?
-Quan vull


A l’hora de llevar-se no tenia ganes de vestir-se i posar-se a viure. Li agradaven tan poques coses…


No estava trista: estava com buida.


I la meva vida ha estat això: delir-me per tot i haver de passar de llarg.


Es sentia voltada de mentides, de persones que només se li acostaven perquè els feia falta.


… va deixar de pensar perquè no endevinés què pensava.


Li va semblar que mai més tindria força per somriure.

… noies que plantaven cara a la vida, sense somnis


No hay comentarios:

Publicar un comentario

¿Y tú qué opinas?