viernes, 30 de marzo de 2018

Ready Player One

Havia passat els darrers quinze anys de la seva vida en un aïllament autoimposat, durant el qual (segons els rumors) s’ha tornat completament boig.

OASIS també era la biblioteca pública més gran del món, on fins i tot un nen pelat com jo podia accedir a tots els llibres que s’havien escrit, totes les cançons que s’havien enregistrat i totes les pel·lis, tots els programes de televisió, tots els videojocs i totes les obres d’art que s’havien creat.

Jo no volia tornar mai al món real. Perquè el món real era una merda.

La meva vida no era tan dolenta. Almenys, això és el que no parava de repetir-me debades per intentar allunyar la soledat èpica que sentia.

Era un nen extramament tímid i introvertit, amb l’autoestima baixa i gairebé cap habilitat social.

Per a mi, l’escola havia estat un exercici darwinià. Una dosi diària de ridícul, maltractament i aïllament.

biblioteques virtuals que contenien tots els llibres que s’havien escrit mai (i que la junta escolar havia aprovat).

En un moment de gran agitació social i cultural, en què la majoria de la població mundial desitjava una manera de fugir de la realitat…

Si vaig mirar Los Simpson? Sabia més coses sobre Springfield que sobre la meva propia ciutat.


¬_¬ Els anys vuitanta eren tota una llarga decàda (deu anys complets)

Un lloc amable on el món sencer es pot amagar dels seus problemes mentre la civilització humana s’ensorra lentament, principalment per pura deixadesa.

M’agradava anar-hi a llegir, a fer els deures o, simplement, a gaudir de les vistes dels camps dels voltants. Al món real no tenia accés a cap paisatge semblant.

I vaig aconseguir evitar que m’atraquessin de camí a la terminal d’autobusos.

És la primera regla de les relacions online, nano. Ningú no s’assembla gens al seu avatar.

El sexe virtual, per més realista que fos, només era una masturbació glorificada i assistida per l’ordinador.

-Alguna noticia que hagi de saber?
-Les coses habituals. Guerres, revoltes i fam. Res que t’interessi.

Un agorafòbic tancat a casa, sense amics ni familiars reals ni cap mena de contacte humà autèntic.

Retransmetia un combat de la WWF de finals dels vuitanta entre Hulk Hogan i l’Andre el Gegant.

Treballava 40 horas a la setmana ajudant un grapat d’idiotes a reiniciar (...) un cretí emprenyat i aclaparat rere l’altre.
Per què s’havien de molestar a buscar la solució online? Quina necessitat hi havia d’intentar resoldre el problema si podies tenir algú que pensés per tu?

una gran nau d’arrossegament interplanetària anomenada Kurosawa, basada en la nau Bebop de la sèrie clàssica d’anime Cowboy Bebop

No va tenir mai gaire habilitat ni amb les persones ni amb les emocions.

Mai no em vaig sentir a gust en el món real. No sabia connectar amb la gent. Vaig tenir por tota la vida.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Ò_ó Bigila la hortongrafía