Joana Raspall, bibliotecària

Joan Raspall Juanola (1/7/1913 - 4/12/2013) Escriptora, poeta, bibliotecària,... 

Participa en una campanya per demanar una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat.

― “Trobava que aquí els nanos no llegien per gust…. Vaig demanar una biblioteca infantil per aquí a Sant Feliu i vaig engrescar unes quantes amigues, i vam fer una campanya per a la biblioteca infantil.”

―“Sóc de Sant Feliu. Què hem de fer per tenir una biblioteca?”

― “Què han de fer? Doncs han de fer molta cosa... Miri, hi ha una escola de bibliotecàries, algú que vingui a l’escola i es vagi a formar allà”. - Jordi Rubió, director del Servei de biblioteques populars de la Generalitat i de l’Escola de bibliotecàries.

El 1935 ingresa a l'Escola de Bibliotecàries.

Realitza les pràctiques a la biblioteca de Vilafranca del Penedès, on després hi treballarà fins la fi de la Guerra Civil.

Durant la guerra salva llibres de la seva biblioteca, duent-los fins a la Biblioteca de Catalunya.

― “Els soldats ens oferien un camió, i jo els vaig dir: «quina llàstima, he sentit dir que estan cremant tot el que és en català de les biblioteques; si ens poguéssim endur alguns llibres...». Ens van dir que carreguéssim el camió i que l’endemà passarien a buscar-nos, i que nosaltres aniríem a la cabina, calentones... era gener... Vam estar tota la tarda omplint-lo amb el que ens va semblar millor. A la nit va arribar la Brigada Líster, l’última de l’exèrcit, i van entrar a la biblioteca esbotzant-ho tot. Al matí hi havia tot de soldats a dintre, dormint amb el cap sobre llibres... Vam esperar els nostres des de les nou del matí. Nosaltres amb el matalasset, i una capa, i una mica de menjar, i anaven passant les hores... Ja ens pensàvem que no vindrien quan es van presentar, a les set de la tarda, que ja era fosc. «Sou a punt? Salteu!», ens diuen, i arrenca el camió amb set o vuit més d’espatllats, penjant de la grua, i vinga, carretera amunt. La cosa es va posar greu, perquè els camions en fila semblaven un comboi i ens van venir a bombardejar quan pujàvem per l’Ordal, on vam haver de parar i sortir dels camions. Les «paves» van acabar bombardejant lluny. Però lluny és molt a prop, perquè aquell soroll... Ens vam espantar molt. Vam arribar a Barcelona en plena nit, tot fosc, només es veien algunes animetes de llum blava pels carrers. Ens van deixar al carrer Hospital, al costat de la Biblioteca de Catalunya, en una placeta que hi havia, un lloc de policia on no ens van voler guardar els llibres. Així que vam haver de quedar-nos al camió dormint a estones fins que es va fer de dia...”

Fragments extrets de Joana Raspall, bibliotecària

Joana Raspall publica el primer llibre de poemes per a nois i noies el 1981 (¡té 68 anys!). I el segon llibre no li publiquen fins el 1996 (¡83 anys!).