miércoles, 23 de mayo de 2018

Repte lector: Aquest any 100


100 ANYS és un aniversari prou rodó per aprofitar-ho com a excusa per LLEGIR-los, no us sembla?


JUNY - Montserrat Abelló
· Un xic de Viquipèdia per començar.

Va traduïr al català  Agatha Christie, Iris Murdoch, E. M. Forster i, sobretot, Sylvia Plath. Però més mèrit trobo que traduís a l'anglès Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Maria Mercè Marçal i Olga Xirinacs.



· Montserrat Abelló entrevistada al programa (s)avis



· Un llibre a l'atzar per llegir (que trobaràs a les biblios i a les biblioteques) 
Escrit als 96 anys... Ò_Ó


Oriol Izquierdo, al pròleg diu "Cada vegada que plou podem mirar o escoltar la pluja. Cada tarda podem tenir l'ocasió de veure pondre's el sol. En qualsevol moment podem alçar la vista i descobrir en els núvols signes i motius."

Si no escrivís és com si no existís. Em desconec. Oblido qui sóc.

-

Saps que és endins de tu
que has d'extreure la força
per sobreviure.

No tinguis por,
amb fermesa prem
la ploma.

No sents com 
t'allibera
dels més negres presagis?

-

Com plou m'agrada.
Silenciosa escolto
la veu de l'aigua.

-

i així retrobis
en els mots que deixes escrits
veritats que t'eren esquives.

-

Desgranes records
i t'assalta el dubte
del com i del perquè
de tants dies viscuts.

-

Visc per no morir
i lluito per viure.

-

Dreta al corredor observa
com n'és de vasta la tarda.

Fa hores que espera,
estàtua clavada
damunt el terra fosc.

Temorosa que allò
que endevina es converteixi
en ineludible certesa.

-

La vida, la meva
i la vostra, és com un
mirall trencat on
en cada tros s'hi reflecteix
tan sols un moment,
un instant de penes.

-

Mai no serà el vent
d'avui tan fort
com el d'ahir.

-

Et cal la força
que de tu has d'extreure
per sobreviure.

-

Qualsevol tarda,
sense tan sols pensar-hi,
altra vegada
ens trobarem, com sempre,
units per la mirada.

-

Cau la nit
en cercles d'agonia
al final d'un dia
aparentment sense sentit.

-

No res ens queda
del que tant estimàvem,
sols unes ombres.






JULIOL 

· Un xic de Viquipèdia per començar.

L'escriptor més prolífic de les lletres catalanes (128 obres de tots els gèneres) ha quedat reduït a una sola obra de lectura obligatòria d'institut: el Mecanoscrit del segon origen.

Va traduir 42 obres. De l'angles (T.S. Elliot ó Ezra Pound), del francès (Arthur Rimbaud, Paul Valéry o Paul Éluard) i de l'italià (Salvatore Quasimodo). 

Va dirigir la col·lecció "La cua de palla", que va acostar als lectors en català l'obra de Simenon, Hammett, Le Carré o Patricia Highsmith. I la literatura nord-americana contemporània: Dos Passos, Salinger, Faulkner, Steinbeck, Keruac o Henry Miller. 

La censura franquista va retardar la publicació de les seves obres. Com altres autors, Pedrolo presentava les obres a certàmens literaris perquè les editorials estaven obligades a publicar les obres guanyadores.


· Documental "Trencant l'oblit




· Un llibre a l'atzar per llegir (que trobaràs a les biblios i a les biblioteques) 


El relat breu, com la màgia, s'ha de viure en primera persona (o llegir en aquest cas) i no pas explicar-la, car explicant-ne alguna cosa ja n'expliques massa. Però hi ha un relat que no puc evitar remarcar. Es titula "Les civilitzacions són mortals":
Un paio surt del bloc de pisos on viu i en lloc de sortir al carrer va a parar a l'interior del vestíbul del bloc de pisos del davant. El carrer ha desaparegut. És genial.

Els relats "El cens total" i "L'origen de les coses" (amb l'autobús perdut) també són ben originals. "Àngels al bar", "Impunitat" i "Pedres a la meva teulada" són històries clàssiques d'allò que en podríem dir el misteri paranormal amb una influència deliberada cap a la novel·la negra.

I ara, uns subratllats digitals que he fet:


Entre les meves entrades i sortides d'aquests establiments, he conegut tota mena d'individus i de manies, un nombre d'obsessions i de desequilibris suficient per intentar un estudi anecdòtic de la qüestió. Potser algun dia ho faré, tot i que, fet i fet, el món dels folls no és pas gaire divertit i cada dia resulta menys pintoresc. Així, per exemple, de Cèsars i de Napoleons, que abans, diuen, n'hi havia molts, no n'hi he conegut gairebé cap. En canvi, hi he trobat força pretesos artistes de cinema, futbolistes, boxadors, etc. Ara, fins i tot la follia perd dignitat i es massifica seguint l'òrbita de la humanitat en pes.


Al cap de poca estona s'hi afegia una parella encara tèbia de qui sap quines aventures epidèrmiques.



AGOST

· Un xic de Viquipèdia per començar.

Escriptora polifacètica: novel·la, teatre, assaig, LIJ, memòries, guions...
Traductora al català de Balzac, Simenon, Sartre, Calvino, entre d'altres.
Docent i regidora de l'Ajuntament de Barcelona.
Un dels noms del feminisme durant la fi de la dictadura i la transició.



· Documentals:




· Un llibre a l'atzar per llegir (que trobaràs a les biblios i a les biblioteques) 


Perquè els altres els he d’interpretar i he de presumir per quins motius actuen i he de suplir amb imaginació allò que no sé d’ells, i tractar d’endevinar totes les vicissituds que els han dut fins a mi i que després els allunyen.

La seva absència, la seva tornada ritual, un cop per setmana, era com una quarentena que se li imposava pel seu pecat.

… em calia renegar de tot el meu passat, havia de representar amb rigor el paper que se m’encomanava.

Jo llegia i llegia la història de les petites mortes, mentre esperàvem l’hora de l’aigualit sopar, mentre la nit s’estenia densa i maligna a l’entorn de la nostra misèria.

No volia confiar-li la meva alegria, ni a ell ni a ningú. Tot el que jo n’esperava no ho podia explicar. Ho podien fer malbé tot, si en parlava.

Molt sovint esmerçava una gran quantitat d’esforços amb l’única finalitat d’evitar una decisió.

… quan ha les persones li farien una certa pena, molta nosa, i gens de respecte.

El cert és que vaig aprendre a llegir. Vull dir que per primera vegada vaig tenir llibres que es llegien per plaer. Ni calia retenir paraules a la memòria, ni em donaven normes de conducta, ni tan sols em proposaven vides exemplars. Llegia com qui empeny una porta sense fer gens de soroll per descobrir paratges nous, luxes inimaginables.

No ho sóc de bonica. (...) Tu sí que ets bonica. D’una manera impressionant. (...) Et faran mal, saps? La gent es venjarà. A mi no em poden fer res. No em veuen.

La meva inutilitat m’esborrona.

La tuberculosi, la mentida, l’excés de roba i la por dominen el món on visc.

Era l’estiu de la Gran Guerra, que després nodriria pàgines i pàgines de la literatura de tot preu, la imatgeria de les nostres tardes de cinema, i modificaria rotundament la moda.

-No pots anar pel carrer sola, nineta!
-Que no puc anar pel carrer sola?
-No, filla meva, no! Una noia com cal no va mai pel carrer tota sola quan es fa fosc.

Llavors penso que hi haurà un temps més bo que el nostre, que el món no serà tan esquifit, tan poruc.

Tu ets de les que es casaran amb un desgraciat d’aquests i continuaràs frega que frega i tenint fills com una conilla.

Sóc metge forense i m’ocupo dels morts perquè la meva timidesa no m’ha permès mai ocupar-me dels vius.

… quan s’imagina que jo he obtingut un plaer sense la seva participació es posa furiosa. Això és l’essència de la gelosia.

Sempre va parlar així, amb un aplom insolent i barrejant frases fetes de cortesia falsa amb expressions dels seus desigs i odis.

-Uf! La guerra! -ha dit el jove escriptor-. Altre cop? Em vol dir per què s’entesten en parlar de la guerra?
-Perquè la vam viure.

Els anys passen sense deixar rastre.

… vaig saber per primera vegada què significa la soledat, que no és altre cosa que el desacord absolut amb tot el que tens a l’abast.

l’obligada alegria d’una nit de música enganxosa i alcohol era més del jo podia soportar


Dormir profundament era l’única cosa que desitjava. Dormir del tot fins a l’oblit de mi mateixa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Ò_ó Bigila la hortongrafía