jueves, 12 de octubre de 2017

Menja’t una cama



i aquesta cara jove
s’ha fos per un segon,
s’ha fos com una màscara
de cera, i m’ha fet veure
la cara ineluctable
del vell que s’hi amaga
i sap com l’odiem
La cara


Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m’aixecava de terra.
Ara se m’ha fet osc, i no he vist els núvols.
El distret


Plena de carrers per on he tombat
per no passar els indrets que em coneixen
La ciutat


(...) Fa dos anys i quatre mesos
que vaig donar aquest llibre a una altra noia. Mots
que he llegit pensant en ella, i ella va llegir
per mi, i són del tot nous, ara
que els llegeixo per tu, pensant en tu.

Josep Carner

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Ò_ó Bigila la hortongrafía