El fanatisme popular el mouries més amb figures que amb raons, que el poble no entén mai prou. L’heroisme anònim no ha despertat mai cap idolatria, sense idolatria no hi ha fanatismes i sense fanatisme no es fan revolucions.
Llegir diaris, llegir diaris i enrabiar-me: ¡vet aquí el que faig ara!
I ¿que no és delirar, posar-se sota, quan no s’és prou àgil o fornit per a passar damunt?
Amb què em vols curar? Amb la vista del món… amb el contacte dels homes… ¡la cosa que més odio, la cosa que més detesto!
M’ estic a casa, fujo dels homes, perquè sóc un desenganyat, perquè temo el seu contacte, perquè em puden tots a carnussa de torrent i em remouen les tripes.
Per a ell tots els homes eren necis o malvats
Sota la quietud de sepulcre, fermenten en aquella casa tots els turments d’un infern.
… la societat en massa és qui empeny i estimba a aqueixos fossars de carn viva que en diem manicomis el 90% dels que hi pateixen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
¿Y tú qué opinas?